AVENTURA 6: MÈTODES I TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ EN ANTROPOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

 

• Reflexió sobre els continguts apresos successivament en cada tema

La metodología en el camp de la investigació és molt important, ja que aquesta determina la forma en que enfoquen els problemes i busquem solucions a aquests. La investigació en el camp de l’antropología i les ciències socials son imprescindibles per a la millora i l’evolució dels sistemes socials i educatius, i per tant, tindre en compte la metodologia emprada ha de ser principal.

Per fer-ho, abans de tot hem de diferenciar les dos perspectives teòriques principals (les quals hem treballat als diferents temes): la positivista i la fenomenològica. Cadascuna d’aquestes s’enfoca en una serie de problemes diferents. Trobem per una banda el positivisme, que es centra en buscar els fets i les causes dels fenòmens socials, sense atendre al factor subjectiu de les vivències individuals dels individus. Per altre costat, la perspectiva fenomenològica entén els fenómenos desde la perspectiva de l’actor (individu), atenent a les diferents formes que te d’experimentar el mon i els factors que influeixen en la seua perspectiva.

Partint de les perspectives trobem els mètodes d’investigació educativa, també dividits segons perspectives filosòfiques. Els principals són:

• Mètode fenomenològic: pretén arribar a un model educatiu comprensiu, col·laboratiu i que atenga a les circumstàncies que produeixen els problemes, estudiant la relació educativa de diferents factors des de la comprensió.

• Mètode hermenèutic: aquest es centra en la interpretació de l’educació a partir de la interpretació, anàlisi, comentari i reflexió dels diferents aspectes que constitueixen una determinada realitat educativa.

• Mètode lògic-reflexiu: busca entendre els exercicis de coneixement que formen les contres estructures de consciència per entendre les diferents realitats educatives.

• Mètode d’anàlisi del contingut axiològic: aquest mètode és el propi de l'antropologia de l’educació, i segueix els principis dels sabers científics: objectivitat, sistematització i generalització, amb l’objectiu d’aconseguir resultats fiables i generalitzables. Podem dir que es basa en la perspectiva positivista i es focalitza en l’anàlisi del contingut.

Parlant d’aquest últim mètode, molt utilitzat en la investigació antropològica de naturalesa educativa, és important saber el procediment a seguir a l’hora de dur a terme un procés d’investigació. Primer de tot, hem de fer l’elecció del contingut, atenent al que volem extreure i en base a una recerca prèvia i fonamentació teòrica. Després es determinen els objectius de la investigació, per després dur a terme el pre-anàlisi. Al acabar, es fa una codificació que després s’analitza i a partir de la qual s'extreuen conclusions.

Una volta considerem aquests mètodes, al text s’explica quins són els que s’utilitzen en les investigacions científiques de l’antropologia de l’educació, quines pautes segueixen. Bé, aquests solen estar enfocats en l’observació, i solen ser de caràcter descriptiu, interpretatiu i amb una visió comprensiva (amb un punt objectiu però sense deixar de considerar les variables subjectives que intervenen en la realitat estudiada). Aquestes investigacions persegueixen com a objectius poder oferir millores, comprendre millor una altra realitat, i explicar fenòmens a partir d’informació contrastada.

Destacaria d’aquest tema l’apartat de l’investigació etnogràfica, de la qual no havia escoltat parlar mai. Aquesta és la que s’utilitza per denominar els estudis centrats en l’antropologia social i educativa, i destaquen els estudis de camp a l’hora de fer investigacions. Aquests destaquen per ser flexibles, basats en una teoria i amb un disseny que permet observar la realitat en la naturalesa del conflicte estudiar (en el propi context).

Les corrents dins de l’etnografia son:

• El realisme etnogràfic (observar i analitzar fets aïllats).

• El paradigma d’etnografies interpretatives (interpretar allò que experimenten els natius, les persones que s’estudien).

• El paradigma experimental (basat en el diàleg entre l’investigador i l’informant per dur a terme les interpretacions de les realitats).

Dins d'una investigació etnogràfica hi han diferents processos i tècniques, com poden ser l’observació participant, l’entrevista etnogràfica, la consulta documental, l’introspecció en la investigació o la triangulació. Aquest aúltima és la que considere més útil ja que permet evitar els sesgos i assegurar un major grau de validesa en la investigació.

Dins de l’àmbit de la investigació educativa destaca la etnografía escolar, la qual ens permet descriure el mon a partir de la combinació de punts de vista interns i externs. Açò és molt important, ja que denota una visió de continuïtat i transformació a l’hora d’entendre l’educació. Com a punt central a l’hora d’investigar trobem l'escola, com a principal element de transmissió cultural, i estudiar les relacions educatives a través de aquesta és molt útil, perquè en l’escola s’ajunten també els conflictes culturals, transmesos en l'escenari (aula). Com s’estudia, doncs, tot això? Segons explica el text, s’ha de tindre en compte una perspectiva micro i macro. Micro en el que respecta a les famílies o altres factors que entren en relació amb l’escola i afecten al seu funcionament. Macro, en quant a la perspectiva de l’escola i la seua forma de reproduir valors culturals, normes, estructures, ideologies, etc. Tot açò, clar, tenint sempre en compte el context en el que es du a terme la investigació. Dins del context, es mencionar el paper de l’etnografia virtual, que reivindica les tecnologies com factor educatiu i la necessitat d’estudiar les relacions que es donen amb elles dins del context educatiu.

Després trobem altres mètodes com l’observació participant dins d'una investigació d’acció, que parteix de la reconsideració dels rols d’investigador-informador, i es basa en la cooperació i complicitat d’ambdues figures per arribar junts a una conclusió que produixca canvis. També destaca el mètode comparatiu, que ens permet tindre informació fiable a partir de la juxtaposició de característiques de diferents realitats. 

Per finalitzar, m’ha paregut molt interessant la reivindicació de la mirada antropològica a l’hora de dur a terme una investigació científica de caràcter educatiu, ja que, encara que no influixca en el que anem a estudiar, tindre una perspectiva passada com a exemple és interessant, i considerar les diferents relacions estructurals que s’han donat al llarg de la història és fonamental per comprendre les que es donen ara, per connectar i relacionar fenòmens que potser s’han anat repetint des de les societats primitives. En definitiva, hem d’investigar també des d’una mirada amplia, global i profunda. Una mirada que ens permeta considerar les diferents variables que interseccionen a l’hora d’influir en una realitat.

• Aplicació d'aquests aprenentatges a la vostra futura vida professional

Aquest tema en concret no m’ha aportat massa coses noves, ja que hem donat en altres assignatures els diferents mètodes i tècniques d’investigació educativa i els tipus de continguts que respecten a cadascun d’ells. No obstant, m’ha servit de molt considerar els aprenentatges previs que tenia sobre el tema des d’una perspectiva antropològica, atenent, per exemple, a les diferents perspectives teòriques (positivisme i fenomenologia). Desconeixia, per exemple, de quines corrents de pensament eixien els mètodes més utilitzats en la investigació orientada al nostre àmbit d’actuació. Considere, com ja he dit varies vegades al llarg del blog, que tindre coneixements teòric és fonamental per a la pràctica, ja siga per tindre que investigar o simplement per intervenir en qualsevol context o col·lectiu. 

Bàsicament, tot el que treballem a aquesta assignatura és útil pel simple fet de saber, encara que no siga sempre aplicable a la pràctica. Conèixer les formes de funcionament humà i els mètodes per arribar a entendre-les ens apropa més a entendre la nostra existència i evolució (tant a nivell individual com social), i la d’altres persones amb les que anem a treballar. 

També pense que necessitem conèixer per a què serveix l’etnografia per poder aplicar-la als nostres estudis i investigacions (siguen o no formals), i considerar les diferents formes d’investigar que podem utilitzar, ja que en tenim de moltes. Ja hem treballat en altres assignatures aquests mètodes, però aquest tema ha servit per repasar-los des d’una perspectiva més teòrica i amb els seus avantatges i desavantatges. 

Altre aspecte molt important i aplicable a la nostra vida professional és el de la etnografía escolar i virtual. L’escolar des del punt de vista que l’escola és el principal canal de transmissió cultural, i investigar les diferents relacions socials a partir d’aquesta és una forma extreure conclusions amb molta validesa, i poder veure com es reprodueixen formes de relació social a partir d’una institució com és l’escola, en la qual intervenen també molts factors com la família, les polítiques educatives, l’economia, etc. En quant a l’etnografia virtual, crec que moltes vegades veiem les tecnologies com una distracció, com una manipulació, i amb açò no contribuïm a fer-les més educatives. El que no podem negar és que formen part de la transmissió cultural, siga de forma positiva o no. Però està en la nostra mà fer d’aquestes tecnologies una eina d’educació en valors orientats al canvi i la pedagogia inclusiva, multicultural i igualitària.

Per acabar, allò que es diu al text de la visió antropològica és particularment important en la nostra feina com educadores. Hem de tindre una mirada oberta, global, amb consciència del passat i amb coneixement de les estructures que ens han construït com a societat al llarg de la història. No soles per no oblidar les errades o allò que volem canviar, sinó per comprendre els contextos de cada cultura i poder actuar d’acord amb les necessitats i els ritmes de cadascuna d’elles, ja que no totes les societats i les persones avancen i es desenvolupen al mateix ritme, ni ho han fet mai, i és un fet que hem de considerar en el nostre treball.