- Reflexió sobre els continguts apresos successivament en cada tema
En aquesta ocasió el tema ha girat en torn als conceptes que afecten a la forma d’entendre la cultura, i a les relacions problemàtiques que es poden donar a partir d’aquesta comprensió, i que afecten al desenvolupament dels diferents pobles o grups socials.
Així doncs, comencem amb la definició de la socialització, que jo entenc com els processos d’interacció social que formen part del procés de desenvolupament i construcció de les persones. És la que determina la nostra forma de ser, la que ens humanitza, i aquesta es dona quan estem en contacte amb el nostre medi social i cultural, i per tant, amb altres persones.
Altre concepte molt treballat és el de la cultura, que, tot i que des de la concepció clàssica significava cuidar del ganat, i més tard formar la ment, ara s’entén com un conjunt de sabers teòrics i pràctics sobre la vida en societat d’un determinat grup humà, la causant de que expressem la nostra identitat com a part d’un conjunt de persones, i la que, junt amb la socialització, ens situa com a individus amb unes característiques apreses a partir del contacte amb la resta del nostre grup. He après molt sobre la classificació de la cultura, ja que els conceptes del text no els havia treballat encara. Trobem la cultura entesa segons l'extensió (universal, total i particular), el desenvolupament (primitiva, civilitzada, analfabeta i alfabeta), i segons la direcció (postfigurativa, cofigurativa i prefigurativa).
La cultura, per tant, siga de forma concreta (material) o simbòlica, és la que li atorga un sentit a la nostra vida en comunitat, i construeix les diferents societats mitjançant l’acumulació de coneixements que es van donant en cada conjunt d’individus. És un procés abstracte, simbòlic, normatiu, dinàmic i funcional que es transmiteix de generació en generació. Com hem vist al llarg dels temes tractats a l’assignatura, l’educació és el motor de la cultura, la ferramenta amb la que es transmeten els coneixements, i per tant, no poden ser l’una sense l’altra, perquè per poder perpetrar la cultura és necessària l’educació, i aquesta s’alimenta de les característiques de la societat, per poder transmetre els sabers.
Son molts els autors que han intentat determinar les relacions entre els éssers humans i la cultura i l’educació, com Taylor, que defineix la cultura com:
“...aquel todo complejo que incluye el conocimiento, las creencias, el arte, la moral,
el derecho, las costumbres, y cualesquiera otros hábitos y capacidades adquiridos por
el hombre. La situación de la cultura en las diversas sociedades de la especie humana,
en la medida en que puede ser investigada según principios generales, es un objeto
apto para el estudio de las leyes del pensamiento y la acción del hombre”. (Tylor, 1995:
29).
El que està clar, i el que he après en aquests temes treballats al quadrimestre, es que l’educació i la cultura son inseparables, mantenen una relació recíproca que alimenta les societats i construeixen la identitat tant d’individus com de grups socials, consolidant estructures que permeten (majoritàriament) la convivència dels humans en societat.
Ara bé, no tot és tan fàcil quan tenim en compte els processos de dominació i marginació. Però abans d’entrar en aquest tema és important diferenciar una sèrie de conceptes fonamentals, com son l’enculturació, l’aculturació, i d’altres com la deculturació, la transculturació…
Els que més m’han cridat l’atenció, i per tant, millor he entès, son l’enculturació i l’aculturació. L’enculturació fa referència al procés que duen a terme els individus per adquirir coneixements i valors propis d’una determinada cultura. És a dir, és el procés d’endinsar-se en una cultura construint la nostra identitat dins d’ella, a la vegada que reproduïm els valors que hem après, fent també cultura en la nostra praxi. És important saber que els models d’adquisició de la cultura son diferents depenent del tipus de comunitat, ja que cadascuna segueix un model (trobem com a principals les comunitats primitives, les complexes i els grups marginats). Els mitjans amb els quals es du a terme aquest procés d’enculturació son la tecnologia, l’organització i l’aspecte mental, els quals permeten l’adaptació. L’altre concepte és l’aculturació, entesa com el procés de recepció i acumulació d’elements culturals que sorgeix a partir del contacte d’una cultura amb altra, el procés pel qual una persona o grup s’adapten a una cultura diferent.
Aquests conceptes son molt importants a l’hora d’entendre el que suposa l’etnocentrisme, l’activitat col·lectiva que repudia certes formes culturals que son diferents a les pròpies, les assumides com “vertaderes”. Aquesta visió cultural suposa el problema principal dins de l’antropologia de l’educació, ja que posa una cultura (dominant) sota altra (sotmesa, anomenada subcultura). Es du a terme mitjançant la globalització, la dominació cultural, l'assumpció d’un rol paternalista respecte d’altra cultura, etc.
Front a aquest problema trobem dos perspectives diferenciades, el relativisme i l’universalisme. El relativisme creu que no hi han veritats universalment vàlides, i que per tant, legitimar una cultura amb l’argument de que es “superior” no té validesa. Ha suposat una aportació considerable a l’antropologia, ja que trenca el discurs d’unitat de cultures, demostra el pluralisme cultural i obri la porta a superar les limitacions etnocèntriques.
Per altre costat, els universalistes defenen la fi dels prejudicis, límits i barreres a partir de l’establiment d’una sèrie de valors universals.
Com hem vista abans, les formes d’entendre els valors varien segons la cultura, i per tant, universalitat no podria considerar-se a nivell global.
- Aplicació d'aquests aprenentatges a la vostra futura vida professional
Aquest tema per a mi és clau en el que respecta a la nostra professió. Pense que hem de prendre consciència del que suposa socialitzar, i fer pedagogia a partir de la nostra socialització amb les persones que treballem, ja que al ensenyar estem fent cultura, una que després els educands reproduiràn, i hem d’intentar que els nostres ensenyaments estiguen orientats cap a la igualtat, els drets humans, i valors com el respecte, la tolerància, etc. Òbviament aquesta pedagogia no soles cal fer-la amb les persones amb les que treballem, sinó també al nostre dia a dia, perquè al final la cultura es construeix a partir de les diferents xarxes socials que s’interrelacionen i conviuen en una societat. Hem de ser conscients de que l’educació es troba en tots els racons que formen part de la nostra vida, i que per canviar i construir una cultura igualitaria, hem de fer cultura perseguint eixe objectiu.
Per atre costat, és molt important conèixer les característiques i els fonaments teòrics en quant als processos d’enculturació i aculturació, per comprendre-los i cercar mètodes favorables en la nostra activitat educativa per oferir una cultura segura, oberta i diversa. També considere una obligació per part de les educadores socials tindre sempre present el fet que som una cultura dominant respecte a altres en les que anem a tindre que tractar, i per tant, hem de deconstruir les nostres actituds dominants, paternalistes i opresores, que de vegades son involuntàries, però al ser educades en una cultura dominant, de vegades perpetrem sense adonar-nos.
Per últim, m’agradaria posicionar-me a favor del relativisme en front de l'universitat, ja que considere que buscar una única veritat, siga la que siga, és establir uns límits molt marcats que hui dia no són lògics. Si partim d’una desigualtat estructural en quant a cultures, no hem de buscar la unitat, sinó la equitat, que ens duga a la igualtat final. Per aquesta raó, encara que pense que establir acords sobre valors és important per a les cultures, em reafirme en les idees relativistes que veuen els valors com una construcció social que en cap cas pot legitimar-se pel simple fet de ser dominants.
Pense que es la nostra feina replantejar-nos els valors de l’estatus quo, i redefinir una pedagogia que prenga perspectives pedagògiques en pro a la diversitat, sempre tenint en compte els diferents factors sociològics, antropològics, etc. per dur a terme una pràctica educativa coherent, igualitària i no-discriminatòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada