- Reflexió sobre els continguts apresos
En aquest tema hem donat un pas més enllà dins de la conceptualització de l’antropologia i l’antropologia de l’educació, amb l’incorporació dels termes etnografia i etnologia, centrant-se en aquesta última com a branca clau dins de l’antropologia.
Així doncs, l’etnografia serveix per descriure la cultura de les diferents comunitats, atenent a les diferents característiques que formen la seua identitat cultural.
Per altre costat, l’etnologia, és una ciència que es considera una branca dins de l’antropologia, i estudia de forma prolongada les societats, les ètnies i els pobles, atenent a les seues diferències (mitjançant el mètode comparat). Cal afegir que encara que aquesta es va desenvolupar com una ciència de classificació de races (ara s’ocupa l’antropologia física), ara s’encarrega d’apropar-nos a la comprensió i respecte d’aquelles cultures “estranyes”, o minoritàries. Açò ho fa mitjançant l’anàlisi de diferents factors com la diversitat cultural, la subsistència i sistemes econòmics, la religió, etc.
Dins de l’etnologia trobem diferents corrents i autors destacables, els quals hem vist en aquest tema:
En primer lloc trobem l’evolucionisme, que s’encarrega de l’estudi dels pobles que s’han anat succeint al llarg del temps, per conèixer els passos que s’han anat donant d’un estadi a l’altre. Els autors més importants han sigut Lewis (1818-1881) com a primer en dur a terme investigacions de camp, i Edward B Taylor (1852-1917) amb l’aportació d’una perspectiva menys determinista en quant a la concepció de l’evolució humana. Taylor deia que és impossible establir un mateix patró únic que explica el desenvolupament de totes les cultures, perquè cadascuna té una trajectòria diferent depenent del context i les variables influents.
També trobem el difusionisme, que creu que existeix una igualtat entre homes però no entre cultures, ja que existeixen d’algunes que són més avançades a nivell cultural. Així, aquesta corrent s’encarrega de descobrir i comprendre quines son les formes de transmissió cultural que comporten la diferència cultural.
En tercer lloc es parla del funcionalisme, el qual es preocupa per la necessitat de dur a terme les investigacions sense atendre a les reconstruccions històriques.
En quart lloc veiem l’estructuralisme de Lévi-Strauss, que m’ha paregut especialment interessant, ja que fixa l’estudi antropològic en els codis de comunicació, és a dir, basa el seu mètode en l’anàlisi de la lingüística. Des del meu punt de vista la comunicació és un aspecte determinant a l’hora de conèixer els processos de les diferents societats, ja que suposen l’element clau de transmissió de la cultura.
Per últim ens trobem amb el neo-estruralisme, que entén l’evolució cultural a partir de les millores que es donen en l’obtenció d’energia, ja que aquesta és el motor del progrés i el desenvolupament de les societats.
Després de considerar aquests conceptes tan importants, és fàcil comprendre la relació que tenen amb l’antropologia, ja que aquesta és la ciència general que estudia l’home i les característiques evolutives d’aquest, i tant l’etnologia com l’etnografia es centren en aspectes més específics, sent l’etnologia un mètode comparat que atén a les diferències culturals, i l’etnografia una de caràcter més descriptiu.
Ara cal que ens centrem en altre aspecte molt important parlat a aquest tema 3, els continguts dels sabers antropològic-culturals, també estretament lligats als conceptes ja mencionats.
Com ja hem vist als dos temes anteriors, trobem dos perspectives generals en l’estudi de l’ésser humà: la filosòfica i la científica. La primera es centra en l’essència de la vida humana a partir de la reflexió sobre aquesta, i la segona busca explicacions als successos que constitueixen el món i la vida dels humans. Aquestes també estudien l'antropologia de l’educació, coincidint en l’objecte d’estudi (tot i que utilitzen mètodes diferents): cercar el que i el com de l’educació, i el perquè i el com de l’home en la seua qualitat d’educable.
Així, trobem d’aquestes perspectives l’annel d’establir el concepte d’home com ens educandis, intentant buscar una imatge unitaria de l’home i l’educació (cosa impossible donades les diferències culturals, que impossibiliten establir una uniformització). El fi últim no és altre que arribar a emetre judicis de valor al voltant de l’educació i de l’home en la cultura.
Per últim, en aquest tema es descriuen les diferents formes de participació de la antropología dins del context de les ciències de l’educació. Trobem tres principals que van de la mà amb l’antropologia de l’educació: la història de l’educació, la sociología de l’educació i la psicología de l’educació. Cadascuna d’aquestes es centra en un aspecte important dins de les ciències de l’educació, i a la volta formen part de la gran branca de l’antropologia de l’educació. Amb açò entenem que les diferents ciències dins de l’antropologia (i fora d’ella) estan interrelacionades i treballen conjuntament per donar resposta a aquelles preguntes al voltant de l’existència humana.
- Aplicació d'aquests aprenentatges a la vostra futura vida professional.
Els continguts treballats a aquest tema son de molta utilitat en el nostre camp d’actuació, ja que els coneixements teòrics en materia educativa son els que més tard guiaran la nostra praxi, i entendre les causes de les diferències culturals és molt important per no caure en paternalismes ni reproduccions de poder a l’hora de tractar amb els col·lectius amb els que treballem. En el camp de la investigació, també és fonamental conèixer les diferències conceptuals, per poder fer un anàlisi correcte i una descripció precisa de la realitat investigada.
A nivell personal m’ha resultat especialment nutritiu el tema de les perspectives, a l’hora de revisar i plantejar-se mètodes d’actuació, ja que de vegades tendim a assumir el nostre punt de vista com el més vàlid, i potser trobem altres visions més encertades en un determinat cas. Pense que les diferents corrents de l’etnologia ens poden dir moltes coses sobre com les persones entenem la societat. Hi ha qui orienta la seua praxi més cap al funcionalisme (sense tindre en compte les reconstruccions històriques, els aprenentatges del passat), però també hi ha qui actua des d’una perspectiva més evolucionista.
Un altre aspecte molt important que podem aplicar en la pràctica és el que ensenya l’estructuralisme de Lévi-Strauss, amb l’importància de la llengua. Pense que a l’hora de treballar amb alguna persona o col·lectiu, és fonamental atendre als codis de comunicació d’aquesta persona, a les arrels culturals, a la llengua. Encara que no ens entengam, pense que com educadores hem de fer per conèixer aspectes de la llengua dels educands que venen d’altres cultures, per construir un ambient de comprensió i seguretat, per fer-los sentir que ens preocupem.
Per últim, però no menys important, trobe que considerar els diferents sabers antropologics-educatius és molt important a l’hora d’exercir la nostra professió. És important saber que la sociologia de l’educació, la història de l’educació i la psicología de l’educació treballen de la mà junt amb l’antropologia de l’educació, ja que aquestes diferents ciències conformen la vida de tots els individus i societats i expliquen des de diferents metodologies i perspectives les relacions que es donen entre les diferents cultures (i els individus que les formen). Mirar l’educació i l’evolució humana des de les diferents ciències que estudien, tenint en compte els diferents aspectes i processos, fa del nostre coneixement uno més format i millor construït, i per tant, millora la nostra acció educativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada