AVENTURA 2: EL DISCURS ANTROPOLÒGIC I L’ANTROPOLOGIA DE L’EDUCACIÓ. ELS SABERS ANTROPOLÒGIC-EDUCATIUS: MODELS FILOSÒFIC, BIOLÒGIC I CULTURAL

 

• Reflexió sobre els continguts apresos

En aquesta aventura hem pogut introduir-nos una mica més a fons en el món de l’antropologia i l’antropologia de l’educació, aquesta vegada coneixent els camps més importants d’aquesta: el filosòfic i el científic. A més, hem vist com aquests camps han anat evolucionant i construint la disciplina que tenim hui en dia i la funció tant de l’antropologia com de l’antropologia de l’educació.

Així doncs, el que considere més important és distingir l'antropologia vista des del camp filosòfic i el científic o biològic. La filosofia suposà la primera interpretació de l’antropologia, ja que aquesta buscava respondre a les qüestions principals sobre l’existència de l’home i el seu paper en el món. Com a resultat s’establí el concepte de racionalitat, la principal característica que ens diferencia de la resta d’animals. 

Per altre costat, i amb l’aparició de l’antropologia de tall empíric-polític, es començaren a estudiar els diferents fenòmens que determinen les diferències entre éssers humans, per tal de millorar la investigació, i fent sorgir així, la antropología científica. 

Dins de l’antropologia científica trobem, per exemple, l’estudi del cervell i les estructures cognitives en quant a la formació de la nostra personalitat. El que he après sobre aquest tema és principalment la importància que té el cervell, ja que controla tot el nostre funcionament, però és la consciència la que ens dota d’”humanitat”, i aquesta esà formada per sistemes d’adquisició que depenen en gran part de la cultura.

També m’ha agradat conèixer més sobre el model físic-biològic, que s'encarrega de classificar els diferents pobles i ètnies a partir de les característiques fisiològiques de les persones. 

No obstant, no ens podem quedar només en l’estructura física de les persones per tal de comprendre-les, sino que entren en joc molts més factors, com poden ser les capacitats, aptituds, creences, etc. Totes aquestes coses son les que defineixen la seua racionalitat (el que vertaderament ens diferencia dels animals), i no el cos. A partir d’ací sorgiren les aproximacions fenomenològiques i logic-reflexives sobre els processos cognitius de les persones, que son els que s’adquireixen a partir dels valors i conductes socials que aprenem i que conformen també la nostra personalitat.

Aquest apartat m’ha paregut molt interessant perquè parla de les influències socials en la personalitat individual de l’individu. Jo ho he entès com una mena de retroalimentació: les persones creem la nostra personalitat en base a uns valors, hàbits i normes culturals que modifiquen la nostra activitat genotípica, i a la volta, per mitjà de la nostra praxi basada en allò après, ensenyem a les futures generacions com és la cultura en la que vivim, creant així un medi que s’ensenya de pares a fills. En altres paraules, l’educació, la cultura i allò natural ens constitueixen com a éssers humans.

Partint d’aquesta informació treballada al text, entrem a aprofundir en el concepte de cultura, que, com ja he dit, està formada pels individus al mateix temps que conforma la nostra personalitat individual i imaginari social. Doncs bé, la cultura no és universal, i n’existeixen de moltes diferents, ja que seria impossible que totes les persones del món compartirem els mateixos patrons socials (i cognitius). Aquests patrons, constructes i contractes socials els establim per grups de persones amb diferents característiques, per tal de poder conviure i relacionar-nos, amb l’objectiu de sobreviure.

Son aquestes diferències les que causen la multiculturalitat, el que actualment s’estudia des de l'antropologia. El text m’ha servit per investigar sobre el reduccionisme i determinisme, i el perill d’aquests conceptes a l’hora de parlar d’antropologia i diversitat.

En quant a l'antropologia de l’educació, hem vist que aquesta es centra en altra de les característiques principals que ens diferencien dels animals (i que depèn de la racionalitat): l’educabilitat. Aquesta es dona quan les persones interactuem en el medi (no oblidem que el medi ha estat intervingut també pels éssers humans, i per tant, entra dins dels constructes que hem i anem creant). Quan parlem del medi estem parlant de cultura, que com hem vist en el Tema 1, és la que ens dona la base d’on aprendre. 

Així doncs, l’antropologia de l’educació ens ofereix coneixements sistemàtics sobre l’acció educativa dels éssers humans en les seues diferents cultures i característiques, i ho fa mitjançant la investigació sobre els mètodes, valors i estils de vida dels educands sobre els processos i contextos educatius. En altres paraules, estudia a les persones que aprenen i la forma que tenim d’educar.

A mode de conclusió, l’antropologia (i més específicament l’antropologia de l’educació) ens permet conèixer els processos pels quals els éssers humans creem la nostra personalitat i l’imaginari social, per emetre judicis de valor al voltant del “deure ser” de l’educació (saber filosòfic), fent-ho sobre un objecte d’estudi de forma unitaria (continguts científics). És a dir, ens permet conèixer l’essència i descriure els fets en quant al desenvolupament de les persones, més específicament en l’àmbit educatiu.

• Aplicació d'aquests aprenentatges a la vostra futura vida professional.

Què ens aporta aquesta informació a l’hora de parlar de la nostra feina com educadors i educadores socials? Doncs pense que ens ofereix conèixer diferents formes de poder aprendre i investigar sobre el nostre treball. He de reconèixer que abans li donava més importància al saber filosòfic en l’educació social, però aquest any he après que l’investigació científica és molt útil a l’hora d'obtenir informació per poder comprendre les diferents realitats, i oferir una actuació adequada a eixa realitat. Per altra banda, seguisc reivindicant la importància del pensament i la reflexió sobre els diferents temes que envolten la vida de les persones.

Així, saber que la cultura i l'educació configuren la trajectòria de l’individu i determinen la seua forma de viure, és, en altres paraules, comprendre que cada persona ha nascut en un context amb uns privilegis i/o desigualtats, i tindre-les en compte és clau a l’hora d'intervenir a nivell educatiu. Per altre costat, és aquesta consciència sobre la realitat la que ens va a permetre educar en el canvi, i en el progrés social. Com ja he mencionat a l’entrada del Tema 1, el que tenim assentat i construït, el que forma el nostre entorn i medi, es un cúmul de constructes socials que els éssers humans hem format per conviure i sobreviure, i aquests sempre poden (i han) d’estar sotmesos al dubte i la reflexió, ja que així és com les societats creixen i millores.

Com hem vist en aquest tema, les diferents cultures tenen una sèrie de característiques, i per tant, unes necessitats diferents. El mateix passa amb els diferents col·lectius minoritaris i marginats. Actualment, amb la globalització i la societat de la immediatesa, hem vist com aquests problemes estan més visibilitzats i ens ha donat la oportunitat de treballar en la deconstrucció d’una manera més global, exigint lleis, drets i responsabilitats als Estats. Conèixer les diferències des d’una perspectiva antropològica i sociològica fan que pugam entendre l’arrel de les diferències entre persones, per poder combatre les desigualtats que es presenten a partir de les condicions diverses que existeixen entre gèneres, etnies, classes socials, etc.

Altra qüestió molt aplicable a la nostra feina és la de no caure en determinismes i reduccionismes, i deixar la porta i els ulls oberts a tots els àmbits que conèixer de la forma més precisa les diferents realitats.