- Reflexió sobre els continguts apresos
Aquest tema (tema 1) ens serveix com una mena d’introducció a la teoria posterior (la resta de temes), i ens ajuda a situar-nos en l’assignatura a partir de la contextualització d’allò que coneixem com antropologia. Així doncs, en aquest tema s’hem endinsat en la història del saber antropològic, veient com ha sigut el seu recorregut i evolució al llarg del temps fins a l’actualitat, per comprendre la funció d’aquesta branca del coneixement en la vida i desenvolupament de les societats.
Primer de tot, hem vist la conceptualització, per tindre una idea clara del que suposa l’antropologia: estudiar l’home en diferents aspectes, de manera global (encara que existisquen altres disciplines més específiques). Altre aspecte clau és la funció o utilitat, que no és altra que conèixer les relacions entre els éssers humans i la cultura que aquests creen.
En aquestes pàgines m’he pogut crear una idea general de l’origen i l’evolució d’aquest concepte tan conegut però a tan poc aprofundit en el que duguem de carrera. M’ha semblat molt interessant com la antropología ha evolucionat des de la branca de la filosofia fins arribar a considerar-se una ciència (gràcies als avanços i la introducció d'una investigació antropològica de camp, per exemple). He d’afegir que em sembla curiosa la legitimitat que adquireix una disciplina al passar a considerar-se “ciència”, quan realment la filosofia és igual de fonamental en els processos humans.
Una de les coses que més m’han cridat l’atenció ha sigut l’apartat que parla sobre la gran pregunta “què és l’home?”, i com aquesta ha anat canviant i evolucionant amb les diferents corrents de pensament i els avanços que han tingut lloc al llarg de l’història. En aquest punt queda més que clar quin és el subjecte de l’antropologia: l’ésser humà, i l’entorn que forma part de la seva existència. També em sembla fascinant el fet que tot allò que veiem, assumim i creiem no deixa de ser una construcció humana, vista des dels ulls i la perspectiva que hem après socialment.
Açò ens du a altre aspecte fonamental del tema 1, la relació entre la cultura i els éssers humans. Com ja he dit, la cultura (allò que forma part de la nostra societat, del nostre món), no deixa de ser un cúmul d’aprenentatges que hem establert i assentat com a “certs”, com a “veritats”. Aquestes les aprenem mitjançant l’acció educativa i la socialització, que, per mi, son dos conceptes pràcticament idèntics, i estretament relacionats, ja que mitjançant la socialització ens eduquem, i l’educació no deixa de ser un acte d’interrelació i socialització entre persones. Aquest acaracterística, com diu el text, és la que ens diferencia de la resta d’animals. La socialització, i la capacitat de crear estructures socials i de pensament a partir de l’aprenentatge. Amb l’evolució del concepte d’home podem conèixer un munt de teories que parlen al respecte des de diferents perspectives, tenint 2 fonamentals: les materialistes i les interaccionistes. M’ha agradat especialment aquest apartat perquè parla de la relació ment-cervell (tema que desconeixia). Una teoria que m’ha cridat l’atenció ha sigut la de Gehel, en la qual planteja als éssers humans com una raça “incompleta”, ja que necessitem transformar el medi que ens envolta per sobreviure (ja siga construint eines per caçar, menjar o protegir-nos).
Per tant, acabe el text entenent que l’educació és la responsable de que pugam seguir aprenent de l’història, és la transmissora de coneixements a partir de la socialització, i és precisament aquest fet el que s'encarrega d'estudiar l'antropologia de l'educació. M’ha interessat desde sempre el tema de les estructures socials, com ens modifiquen i a la volta son modificades per nosaltres amb l’objectiu de sobreviure com a espècie. Sempre m’ha dut a fer-me més i més preguntes sobre la praxi que considerem vàlida i el perquè d’acceptar l’estatus quo com a base dels nostres comportaments i formes de relació. Coneguent un poc més l’estudi de l’antropologia ens donem compte de que les cultures i les societats depenen d’aquestes interrelacions de supervivència (entenent el poder dins d’aquesta), i és per aquesta raó que trobem tanta diversitat cultural, i tants tipus d’entendr
e l’educació.
L’antropologia de l’educació es centra en conèixer les diferents relacions que existeixen entre l'ésser humà i la cultura, i el sentit mateix de l’educació en quant al desenvolupament de les persones i les societats. Així, al tema 1 hem vist els precursors d’aquesta branca de l’antropologia, i les aportacions que han tingut altres branques com la filosofia, la biologia, o la aparición de la pedagogía. També he pogut aprendre com ha evolucionat l’antropologia de l’educació al llarg de la història, ja que no sempre s’ha vist amb la mateixa utilitat que li otorguem hui.
A més, hem vist la consolidació de l’antropologia de l’educació com a camp d’estudi, per conèixer quins han siguts els factors que han fet d’aquesta una ciència, fins arribar a entendre l’educació com a procés entre la cultura i la personalitat. Amb açò, podem entendre com la personalitat ve influenciada per la cultura i com les societats es veuen formades per persones amb una personalitat basada en aquesta.
- Aplicació d'aquests aprenentatges a la vostra futura vida professional.
Tot açò ens pot aportar moltes coses en l’àmbit de l’educació social, principalment pel fet d’entendre que no hi han veritats absolutes, com ben ens ho demostra l’història, i els canvis que s’han donat al llarg del temps, especialment al voltant d’allò que vol dir ser “home” i les implicacions que hi han darrere del terme.
Conèixer com han evolucionat les societats i les formes de pensament ens dona una base teòrica sobre les pràctiques educatives que s’han dut a terme, per poder modelar, canviar o inclòs mantenir les nostres. Aixì doncs, és important tindre en consideració els precursors, les teories sobre la qüestió educativa i els diferents contextos que han donat peu a la informació amb la que disposem.
Per altre costat, pense que es fonamental en la nostra tasca tindre sempre present la multiculturalitat, i entendre que cada cultura té les seues característiques pròpies que s’han anat creant, amb les seues estructures de funcionament, creences, llengües, manifestacions artístiques, etc. Perquè és tan important açò? Doncs perquè de vegades, si no veiem a les persones amb les que treballem des de la igualtat com a individus o societats, podem caure en el paternalisme i el colonialisme, assumint que els nostres valors o funcionament social és més vàlid. Açò és un error.
Per aquesta raó pense que aquest tema introductori ha sigut molt nutritiu, per situar-nos en allò que és l’antropologia, però mai deixant enrere el que ha sigut i les corrents que l’han anat construint fins a l’actualitat.
Per últim, vull afegir que el fet de tindre consciència de que, tot allò que hem creat, que ens envolta, i no existía sense l’intervenció humana (ja siguen edificis o contractes socials), ha sigut fruit dels constructes socials d’homes (i dones!). De persones. Jo almenys intente tindre present aquesta idea en el meu dia a dia i en el meu quefer quotidià, per saber que les coses que hem construït també poden canviar, ja que, al cap i a la fi, les creem i perpetrem nosaltres.
Una de les coses que més m’han cridat l’atenció ha sigut l’apartat que parla sobre la gran pregunta “què és l’home?”, i com aquesta ha anat canviant i evolucionant amb les diferents corrents de pensament i els avanços que han tingut lloc al llarg de l’història. En aquest punt queda més que clar quin és el subjecte de l’antropologia: l’ésser humà, i l’entorn que forma part de la seva existència. També em sembla fascinant el fet que tot allò que veiem, assumim i creiem no deixa de ser una construcció humana, vista des dels ulls i la perspectiva que hem après socialment.
Açò ens du a altre aspecte fonamental del tema 1, la relació entre la cultura i els éssers humans. Com ja he dit, la cultura (allò que forma part de la nostra societat, del nostre món), no deixa de ser un cúmul d’aprenentatges que hem establert i assentat com a “certs”, com a “veritats”. Aquestes les aprenem mitjançant l’acció educativa i la socialització, que, per mi, son dos conceptes pràcticament idèntics, i estretament relacionats, ja que mitjançant la socialització ens eduquem, i l’educació no deixa de ser un acte d’interrelació i socialització entre persones. Aquest acaracterística, com diu el text, és la que ens diferencia de la resta d’animals. La socialització, i la capacitat de crear estructures socials i de pensament a partir de l’aprenentatge. Amb l’evolució del concepte d’home podem conèixer un munt de teories que parlen al respecte des de diferents perspectives, tenint 2 fonamentals: les materialistes i les interaccionistes. M’ha agradat especialment aquest apartat perquè parla de la relació ment-cervell (tema que desconeixia). Una teoria que m’ha cridat l’atenció ha sigut la de Gehel, en la qual planteja als éssers humans com una raça “incompleta”, ja que necessitem transformar el medi que ens envolta per sobreviure (ja siga construint eines per caçar, menjar o protegir-nos).
Per tant, acabe el text entenent que l’educació és la responsable de que pugam seguir aprenent de l’història, és la transmissora de coneixements a partir de la socialització, i és precisament aquest fet el que s'encarrega d'estudiar l'antropologia de l'educació. M’ha interessat desde sempre el tema de les estructures socials, com ens modifiquen i a la volta son modificades per nosaltres amb l’objectiu de sobreviure com a espècie. Sempre m’ha dut a fer-me més i més preguntes sobre la praxi que considerem vàlida i el perquè d’acceptar l’estatus quo com a base dels nostres comportaments i formes de relació. Coneguent un poc més l’estudi de l’antropologia ens donem compte de que les cultures i les societats depenen d’aquestes interrelacions de supervivència (entenent el poder dins d’aquesta), i és per aquesta raó que trobem tanta diversitat cultural, i tants tipus d’entendr
e l’educació.
L’antropologia de l’educació es centra en conèixer les diferents relacions que existeixen entre l'ésser humà i la cultura, i el sentit mateix de l’educació en quant al desenvolupament de les persones i les societats. Així, al tema 1 hem vist els precursors d’aquesta branca de l’antropologia, i les aportacions que han tingut altres branques com la filosofia, la biologia, o la aparición de la pedagogía. També he pogut aprendre com ha evolucionat l’antropologia de l’educació al llarg de la història, ja que no sempre s’ha vist amb la mateixa utilitat que li otorguem hui.
A més, hem vist la consolidació de l’antropologia de l’educació com a camp d’estudi, per conèixer quins han siguts els factors que han fet d’aquesta una ciència, fins arribar a entendre l’educació com a procés entre la cultura i la personalitat. Amb açò, podem entendre com la personalitat ve influenciada per la cultura i com les societats es veuen formades per persones amb una personalitat basada en aquesta.
- Aplicació d'aquests aprenentatges a la vostra futura vida professional.
Tot açò ens pot aportar moltes coses en l’àmbit de l’educació social, principalment pel fet d’entendre que no hi han veritats absolutes, com ben ens ho demostra l’història, i els canvis que s’han donat al llarg del temps, especialment al voltant d’allò que vol dir ser “home” i les implicacions que hi han darrere del terme.
Conèixer com han evolucionat les societats i les formes de pensament ens dona una base teòrica sobre les pràctiques educatives que s’han dut a terme, per poder modelar, canviar o inclòs mantenir les nostres. Aixì doncs, és important tindre en consideració els precursors, les teories sobre la qüestió educativa i els diferents contextos que han donat peu a la informació amb la que disposem.
Per altre costat, pense que es fonamental en la nostra tasca tindre sempre present la multiculturalitat, i entendre que cada cultura té les seues característiques pròpies que s’han anat creant, amb les seues estructures de funcionament, creences, llengües, manifestacions artístiques, etc. Perquè és tan important açò? Doncs perquè de vegades, si no veiem a les persones amb les que treballem des de la igualtat com a individus o societats, podem caure en el paternalisme i el colonialisme, assumint que els nostres valors o funcionament social és més vàlid. Açò és un error.
Per aquesta raó pense que aquest tema introductori ha sigut molt nutritiu, per situar-nos en allò que és l’antropologia, però mai deixant enrere el que ha sigut i les corrents que l’han anat construint fins a l’actualitat.
Per últim, vull afegir que el fet de tindre consciència de que, tot allò que hem creat, que ens envolta, i no existía sense l’intervenció humana (ja siguen edificis o contractes socials), ha sigut fruit dels constructes socials d’homes (i dones!). De persones. Jo almenys intente tindre present aquesta idea en el meu dia a dia i en el meu quefer quotidià, per saber que les coses que hem construït també poden canviar, ja que, al cap i a la fi, les creem i perpetrem nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada