AVENTURA 5: PROCESSOS D’ADQUISICIÓ-TRANSMISSIÓ CULTURAL

• Reflexió sobre els continguts apresos successivament en cada tema

Com hem vist al llarg de l'assignatura, la cultura i l’educació han anat de la mà des dels inicis de la vida en societat. Açò es deu a la transmissió cultural, la qual hem vist de manera extensa en aquest capítol.

La transmissió cultural és l’objecte de l’antropologia de l’educació, i aquesta s’encarrega d’estudiar les causes i conseqüències que es donen a partir de la transmissió i adquisició de la cultura, entenent també les diferents relacions que sorgeixen a partir del contacte entre cultures, per arribar a comprendre l’evolució social a partir de les diferents formes d’educar que trobem al món.

Els sistemes d’adquisició-transmissió cultural es donen quan els infants es converteixen en adults, i s'entén com una forma de desenvolupament que comporta passar a actuar seguint les pautes que conformen les estructures de funcionament socials.  Aquests sistemes depenen directament de cada cultura, ja que tenen normes i formes de funcionament diferents, que modelen d’una forma o altra als individus en el seu procés de construcció, i per tant, la transmissió varia depenent dels símbols, valors i creences de cada grup social.

Al llarg de la història s’ha intentat donar explicació a la transmissió cultural (per poder explicar de forma sistemàtica els processos educatius i d’enculturació), amb perspectives que l’entenien com un perfil transcultural d’educació (és a dir, que l’educació s’ha d’estudiar com una part integrada a la cultura), o com una forma de pressió cultural (amb els models de comprensió-descompressió de Spindeler, que defén els canvis culturals a patir de restrinngions que provoquen canvis en l’individu). Però més enllà de la fonamentació sociocultural de l’aprenentatge humà, estic d’acord amb la part del capítol que parla sobre no quedar-nos únicament en la visió formal de l’aprenentatge, i anar més enllà, comprenent l’educació com un factor subjectiu (que trobem fins i tot en l’investigació científica, ja que aquesta no deixa de ser una construcció social), considerant quatre aspectes clau:

1. El coneixement està culturalment infundat.

2. El coneixement cultural està distribuït diferencialment

entre els membres de totes les societats.

3. El coneixement és polimodal.

4. El coneixement sempre està contextualitzat per qui el

posseeix.

Donades les diferències i similituds dels processos d’adquisició-transmissió culturals, és important orientar la nostra cerca de coneixement amb la visió de l’antropologia de l’aprenentatge, ja que aquesta implica tenir una perspectiva sociocultural sobre la transmissió de coneixements. Què vol dir açò? doncs dur a terme un anàlisi procesal, estructural, contextual, històric i de les variables biològiques a l’hora d’entendre els processos de transmissió de cada cultura. En altres paraules, cal obrir els ulls a les diferents variables que influeixen a l’hora d’educar i educar-nos, i de construir-nos junt amb la cultura.

Aquesta perspectiva ha anat evolucionant, ja que en els inicis es pretenia arribar a elaborar una teoria general de l’adquisició-transició, fins que va anar creant-se la idea de que el canvi cultural es dona a partir de la transmissió mateixa, ja que al educar-nos en un context que va canviant i evolucionant, és impossible adquirir els valors de la mateixa manera que els adquiriren altres generacions. En aquest context van ser molt importants les aportacions de Marinowski, qui centrava la investigació sobre els processos de transmissió en la relació entre natura i cultura, entenent l’educació com una mena d’entrenament en la utilització d’instruments tradicionals, i la cultura com una part integral de l’experiència social.

Actualment és difícil establir les formes en les que es transmeten els coneixements, donats els grans canvis que hem experimentat en l’última era i l’impacte de la globalització. El que sí sabem és que l’escola continua siguent el pilar més important de la vida educativa, però que s’han de tindre en compte una gran varietat de factors que també suposen i impliquen educació, i per tant, transmissió  adquisició de cultura. Els continguts d’aquesta transmissió (encara que siguen diferents depenent de la cultura) tampoc han variat de forma en quant als dos tipus generals: ethos (entesa com la escala de valors d’un grup social) i eidos (estils de vida i convivència d’una societat). En definitiva, les normes i models culturals han anat canviant al llarg de l’història, i segueixen unes estructures que varien segons la cultura i les seues formes d’entendre la cultura i la transmissió d’aquesta.

Ací entra en joc un altre aspecte molt interessant del tema: els vincles entre els éssers humans i els mites. Aquests no deixen de ser una representació simbòlica de certs valors que predominen en una determinada cultura, i s’han vist reflexats al llarg de l’història en la religión, la mitología, els rituals, les creences ètniques, etc. formant part així, de la identitat cultural d’un poble. 

Tot açò que hem vist de la transmissió, els valors, els mites i les creences ens construeixen com a persones, mitjançant la socialització (principal característica que ens diferencia dels animals, ja que aquests aprenen de adiestrament), ens humanitza, ens fa persones. Però per poder gastar el terme “humanitzat” pense que hem d’educar-se en la integralitat i incorporant valors que no reproduisquen desigualtats. Aquest apartat de la reproducció ha sigut el que més m’ha agradat, ja que parla de com a partir d’aquesta reproducció (transmissió) de valors culturals, podem estar perpetrant situacions de desigualtat, i relacions de dominació-sotmetiment. 

He après el que suposa la assimilació cultural (procés en el que una comunitat minoritària és absorbida per una societat dominant que la rep), com aquesta dissol les cultures minoritàries i provoca desajustos culturals, que acaben amb l’oblit de la cultura oprimida i la dificultat d’aprenentatge de les persones que la formen.

També trobem la fusió cultural, que suposa el mateix que l’assimilació però intentant justificar-la. L’autor a destacar és Melting, que veia que de la relació (fusió) de dos cultures sorgia una nova identitat, creant així progressivament una amalgama cultural. Aquesta visió ha sigut molt criticada degut a que no es tin en compte el factor de dominació. No es pot crear una fusió cultural a partir de dos cultures que parteixen de posicions privilegiades diferents, no sense caure en paternalismes, dominacions, desigualtats i absorcions.

En front a aquesta visió trobem el pluralisme cultural, el qual depèn que és possible la convivència en armonia entre diferents cultures amb les seues pròpies llengües, religions, valors, etc. Aquesta pluralitat, no obstant, no es pot aconseguir sense la consciència multicultural de l'educació oberta, entesa com un procés de perfeccionament. Açò vol dir, com assenyalen autors co Rousseau o Pestalozzi, que l’educació en si ha de tindre com a objectiu la transformació, l’evolució, i que suposa un mecanisme de canvi. Aquest canvi és, en definitiva, el multiculturalisme i la diversitat, amb l’objectiu últim d’aconseguir la no-discriminació i la igualtat.

• Aplicació d'aquests aprenentatges a la vostra futura vida professional

L’aplicació dels continguts treballats a aquest capítols a la nostra futura vida professional com a educadores és molt variada. Primer de tot, és molt important entendre la complexitat dels processos d’adquisició-transmissió, saber que en aquests intervenen un gran nombre de factors que suposen una influència en el procés educatiu de les persones. Hem de ser conscients de que som un gran mecanisme de transmissió, però que hi han d’altres que poden afectar al nostre treball (edat dels individus, influència dels mitjans d’educació, relació amb les famílies, context cultural, etc.), i per aquesta raó hem d’orientar la nostra acció educativa tenint en compte totes les variables. 

Saber és crear possibilitats, i a partir de conèixer com funciona la nostra forma d’adquirir coneixements, podem entendre molt millor les diferents formes de pensar. Em referisc a que els coneixements que adquirim estan sotmesos a la nostra pròpia subjectivitat, i no a quelcom innat que ens fa ser i actuar com ho fem. Depenem del contex i la socialització. Per aquesta raó, si assumim que el que creiem com a vertader potser siga només des de la nostra visió subjectiva, ens serà més fàcil veure altres perspectives, i comprendre que algunes persones no ho miren com nosaltres. Aquest fet pense que és molt important a l’hora d’educar. Entendre els processos mentals i les diferències ideològiques sense jutjar. 

Altre aspecte molt important en el nostre treball és posar interés en els mites d’altres cultures, i respectar-los. Parle dels mites com una metàfora de les creences, valors, religions, costums, llengües, i qualsevol cosa que formen part de la cultura d’una persona. No podem invalidar mai allò que forma part d’una persona amb la que treballem. La seua identitat cultural és vàlida siga la que siga, i no som ningú per canviar-la o imposar la nostra. Aixó és paternalisme, o “assimilació cultural”, com hem vist aquest tema. 

Per aquesta raó l’educació ha de ser respectuosa amb els diferents mètodes d’adquisició-transmissió cultural de cada cultura, i ha de regir-se mitjançant els valors del pluralisme cultural: la integració, el respecte, la igualtat. Considerar també l’antropologia de l’educació des d’una visió multicultural, respectant els simbols que construeixen l’identitat cultural d’individus i societats, sense imposar els nostres esquemes de funcionament o estructures de relació. AIxò si, pense que tampoc hem de deixar de costat els drets humans per respectar certes cultures que no ho fan. Aquest és una de les implicacions positives que té viure en un món tan globalitzat, que ens permet accedir a informació, a xarxes de recolzament, a perspectives diverses. 

En definitiva, pense que hem d’anar evolucionant com a cultures lliures, cadascuna amb els seus ritmes i sense imposar-nos com a “cultura més vàlida”. Hem de compartir coneixements i formes d’entendre les societats, però mai des de la imposició, sempre des del respecte i la comprensió.